Home » Posts tagged 'cerebro'

Tag Archives: cerebro

junio 2022
M T W T F S S
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

La muerte contada por un sapiens a un neandertal

La muerte contada por un sapiens a un neandertal
Juan José Millás y Juan Luis Arsuaga
Editorial Alfaguara (www.megustaleer.com)

https://www.penguinlibros.com/es/economia-politica-y-actualidad/278533-libro-la-muerte-contada-por-un-sapiens-a-un-neandertal-9788420461052

Enlaces de interés:
La vida contada por un sapiens a un neandertal

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

Dopamina

Dopamina
Daniel Z. Lieberman y Michael E. Long
Ediciones Península
Cómo una molécula condiciona de quién nos enamoramos, con quién nos acostamos, a quién votamos y qué nos depara el futuro

https://www.planetadelibros.com/libro-dopamina/336714

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

Sentir y saber

Sentir y saber.
El camino de la consciencia

Antonio Damasio
Destino

https://www.planetadelibros.com/libro-sentir-y-saber/335779

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 177-180)
Máquinas de sentimientos y máquinas conscientes
Es interesante todo el capítulo. Recojo algunos fragmentos
“La robótica es la expresión última de la inteligencia artificial (IA), y permítaseme que empiece diciendo que la etiqueta “artificial” no podría ser más apropiada. No hay nada “natural” en la inteligencia de los recursos que hacen que nuestra vida sea tan eficiente y confortable, ni hay nada “natural” en su construcción. Aun así, los brillantes inventores e ingenieros que han hecho posible la IA y la robótica se han inspirado en organismos vivos naturales, especialmente en la inteligencia con la que los seres vivos resuelven los problemas a los que se enfrentan y en la eficacia y economía de sus movimientos.
Cabría haber esperado que los pioneros de la IA y de la robótica se hubieran inspirado en la plenitud de seres como nosotros, llenos de eficiencia y capacidad resolutiva, pero también llenos de sentimientos sobre todo aquello en lo que somos eficientes y resolutivos, en resumen, felices e incluso orgullosos de lo que hacemos (y nos hacen), pero también frustrados y tristes, e incluso doloridos, cuando la ocasión lo requiere.”

“El universo del afecto – el conjunto de experiencias relacionadas con sentir derivadas de impulsos, motivaciones, ajustes homeostáticos y emociones – fue una manifestación de la inteligencia históricamente anterior, muy adaptativa y eficiente, y fue clave para la aparición y el crecimiento de la creatividad.”

“En realidad, el universo del afecto fue un trampolín hacia esa inteligencia superior que la mente consciente desarrolló y expandió de forma gradual.”

“Ya es hora de reconocerlo y abrir un nuevo capítulo en la historia de la IA y de la robótica.”

Ruido. Un fallo en el juicio humano

Ruido.
Un fallo en el juicio humano

Daniel Kahneman, Olivier Sibony, Cass R. Sunstein
Debate

https://www.penguinlibros.com/es/ciencia-y-tecnologia/256165-libro-ruido-9788418006364

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 157)
“Tanto la incertidumbre irremediable (lo que no es posible saber) como la información imperfecta (lo que se podría saber, pero no se sabe) impiden la predicción perfecta”

(Página 172)
“En el valle de lo normal, los acontecimientos se desarrollan como en el desahucio de los Jones: parecen normales después de producirse, aunque no se esperaban y aunque no podríamos haberlos previsto. Esto se debe a que el proceso de comprensión de la realidad es retrospectivo.”

(Página 175)
“Cuando la causalidad es plausible, nuestra mente convierte con facilidad una correlación, por baja que sea, en una fuerza causal y explicativa.”

(Página 181)
“De hecho, los sesgos psicológicos crean un sesgo estadístico cuando son ampliamente compartidos. Sin embargo, los sesgos psicológicos crean ruido en el sistema cuando los juzgadores están mentalmente sesgados de distintas maneras o en diferente medida.”

(Página 353)
“Principales pasos del protocolo de evaluaciones mediadoras (tabla 4):
1. Al comienzo del proceso, habrá que estructurar la decisión en valoraciones mediadoras.
2. Habrá que asegurarse de que, siempre que sea posible, las evaluaciones mediadoras tengan una visión externa.
3. En la fase analítica, habrá que mantener las evaluaciones tan independientes entre sí como sea posible.
4. En la reunión de la decisión, habrá que examinar cada evaluación por separado.
5. En cada evaluación, habrá que asegurarse de que los participantes emitan sus juicios de forma individual; a continuación, se ha de utilizar el método de estimar-hablar-estimar.
6. Para tomar la decisión final, habrá que retrasar la intuición, pero no excluirla.”

(Página 368)
“Como hemos visto, los algoritmos eliminan el ruido y, a menudo, parecen atractivos por esa razón. De hecho, gran parte de este libro podría tomarse como un argumento a favor de una mayor confianza en los algoritmos simplemente porque no son ruidosos, Sin embargo, como también hemos visto, la reducción del ruido puede tener un coste intolerable si una mayor dependencia de los algoritmos aumenta la discriminación por motivos de raza o sexo, o si afecta a los miembros de los grupos desfavorecidos.”

(Página 370-371)
“Estos ejemplos, y muchos otros, llevan a una conclusión irrefutable: aunque es poco probable que un algoritmo de predicción sea perfecto en un mundo incierto, puede ser mucho menos imperfecto que el ruidoso y, a menudo, sesgado juicio humano. Esta superioridad se da tanto en términos de validez (los buenos algoritmos casi siempre predicen mejor) como de discriminación (los buenos algoritmos pueden estar menos sesgados que los juzgadores humanos). Si los algoritmos cometen menos errores que los expertos humanos y, sin embargo, tenemos una preferencia intuitiva por las personas, nuestras preferencias intuitivas debería ser examinadas cuidadosamente.”

(Página 401)
“De ahí nuestra conclusión: dondequiera que haya juicio, hay ruido, y más del que se piensa.”

(Página 407-410)
“Ahora recapitularemos seis principios que definen la higiene de las decisiones /…/
– El objetivo del juicio es la exactitud, no la expresión individual.
– Pensar estadísticamente y tener una visión externa del caso.
– Estructurar los juicios en varias tareas independientes.
– Resistirse a las intuiciones prematuras.
– Obtener juicios independientes de múltiples juzgadores, y luego considerar la posibilidad de sumar esos juicios.
– Propiciar los juicios relativos y las escalas relativas.”

(Página 409)
“La intuición no tienen por qué estar prohibida, pero debe ser informada, disciplinada y retrasada.”

Una selva de sinapsis

Una selva de sinapsis
Lo que escondes en tu cerebro
Ignacio Crespo
PAIDÓS Contextos

https://www.planetadelibros.com/libro-una-selva-de-sinapsis/314932


S de Stendhal
Blog, radio, vídeos, en definitiva: un stendhalazo de ciencia.

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

La vida contada por un sapiens a un neandertal

La vida contada por un sapiens a un neandertal
Juan José Millás y Juan Luis Arsuaga
Editorial Alfaguara (www.megustaleer.com)

https://www.megustaleer.com/libros/la-vida-contada-por-un-sapiens-a-un-neandertal/MES-112409

Enlaces de interés:

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

El telar mágico de la mente

El telar mágico de la mente
Mi vida en neurociencia

Joaquín M. Fuster
Editorial Ariel (www.ariel.es)

https://www.planetadelibros.com/libro-el-telar-magico-de-la-mente/320690

Enlaces de interés:

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Páginas 223-260)
Capítulo 8 Memoria y educación
Me será útil sobre todo el apartado “El aprendizaje activo”

Mitos y verdades del cerebro

Mitos y verdades del cerebro
Francisco Mora
Paidós (www.paidos.com)

https://www.planetadelibros.com/libro-mitos-y-verdades-del-cerebro/274292

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

La analogía. El motor del pensamiento

La analogía.
El motor del pensamiento

Douglas Hofstadter y Emmanuel Sander
Colección: Metatemas. Libros para pensar la ciencia
Tusquets Editores

https://www.planetadelibros.com/libro-la-analogia/265780

Enlaces de interés:
http://www.cogs.indiana.edu/people/profile.php?u=dughof

http://prelectur.stanford.edu/lecturers/hofstadter

Vídeo: “Analogy as the Core of Cognition”, Presidential Lecture, february 6, 2006. https://www.youtube.com/watch?v=n8m7lFQ3njk

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 471)
“Para vivir en este mundo, antes debemos confiar en nuestros juicios acerca de lo que es y de lo que no es probable que preocuparnos por disquisiciones sobre la validez lógica. Si un buen día a usted le viniera en gana rechazar toda conclusión inductiva sencillamente porque no obedecen a un razonamiento irrefutable, no le quedaría más remedio que dejar de pensar del todo, pues todo pensamiento, por pequeño, espontáneo o distraído que parezca, es resultado de este tipo de actividad mental sin validez lógica.”

(Página 593)
“Nos alegraría que los programas educacionales erradicaran su actual visión del conocimiento que se adquiere en la escuela, que lo presenta como independiente del conocimiento cotidiano.”
Conceptos cotidianos versus conceptos científicos: pag 593-598 (muy interesante)

(Página 606)
“El verdadero problema con la interfaz es que es una interfaz. Las interfaces se interponen. No quiero concentrar mis energías en una interfaz. Quiero concentrarme en el trabajo… No quiero verme a mí mismo como alguien que usa su ordenador sino como alguien que hace su trabajo.” (Donald Norman)

(Página 609)
“Es una curiosa vuelta de tuerca porque, durante la mayor parte de su corta existencia, los ordenadores usualmente fueron explicados usando analogías con fenómenos del mundo físico. Hoy está ocurriendo lo contrario, el mundo físico está siendo descrito mediante analogías a los fenómenos tecnológicos.”

(Página 756)
“Quisimos ofrecer una selección para ilustrar que los grandes avances de la física no se originan en los confines de unos prodigiosos actos de deducción matemática y manipulación formal de ecuaciones. Por el contrario, emergen como fruto de analogías intuidas por individuos que poseen el don de percibir la unidad allí donde los demás sólo ven diversidad. Estos están dotados de un aguzado instinto para detectar que dos fenómenos que parecen muy distintos a nivel superficial, son en realidad idénticos.”

A la recerca d’una psicometria universal

A la recerca d’una psicometria universal
Ressenya
The measure of all mind
Evaluating Natural and Artificial Intelligence
José Hernández-Orallo
Cambridge University Press
Cambridge, 2017.
553 pàgines
Cambridge University Press

Mètode
Revista de Difusió de la Investigació
www.metode.cat
Número 96. Hivern 2017
Pàgina 99

(versió llarga)

Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent (intelligent, smart, thinking, brainy…) és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle XX i principis del XXI. En l’actualitat qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent. No s’és res en aquests temps si no s’és intel·ligent. I qualsevol cosa pot qualificar-se d’intel·ligent: des de telèfons intel·ligents fins a la banca intel·ligent. La publicitat està fent un ús excessiu del terme i ens està marejant. Però, què és la intel·ligència? es pot mesurar la intel·ligència? les màquines poden ser intel·ligents? Ara son més necessaris que mai treballs rigorosos sobre la intel·ligència i la seua mesura, tant de la natural com de l’artificial. Per això em va alegrar trobar-me amb aquest llibre, que, encara que en principi semble pretensiós en el seu títol (all mind, i disculpeu-me, però sóc professor de lògica i per tant, per a mi, tot és tot, sense excepcions – quantificació universal -, i en el món real he vist pocs casos en els quals es puga aplicar, més encara si estem implicats els humans), és d’obligada lectura per a aquelles persones interessades a conèixer on ens portarà la intel·ligència artificial (IA).

La intel·ligència és un tret de la ment associat habitualment i de forma exclusiva als humans, per això la denominació d’animals racionals. Però ja fa anys que es va estendre el concepte als animals (no racionals?) i es va estudiar el seu comportament (psicologia comparada). Amb l’aparició dels primers ordinadors, aquesta facultat també es va traslladar a les màquines. Només cal recordar que al principi els ordinadors eren coneguts com a cervells electrònics (cerebros electrónicos). Per tot açò, el concepte d’intel·ligència és relliscós i difícil de definir. La cerca d’un únic tipus d’intel·ligència es va veure superat en el segle XX amb l’aparició de diferents teories psicològiques que advocaven per noves i múltiples intel·ligències. I en l’actualitat fins i tot es parla de la singularitat tecnològica i la superintel·ligència (qualsevol intel·lecte que excedisca l’acompliment cognitiu humà en pràcticament totes les àrees d’interès i capaç de millorar-se contínuament). Així, en aquest context ens sorgeix una primera pregunta: és possible un concepte unificat d’intel·ligència?

I sense una definició clara, normalitzada i àmpliament acceptada, el treball de mesurar-la es converteix en més complicat. Quan no disposem d’una definició precisa del que volem mesurar necessitem almenys fer ús d’una mesura pragmàtica. Els tests que ofereixen una única mitjana, el factor g (general intelligence) i el quocient intel·lectual (IQ – intelligence quotient), es queden curts davant l’extensió del concepte intel·ligència. Turing, quan els ordinadors eren encara més models computacionals teòrics que reals, va proposar una prova d’intel·ligència per a les màquines (Test de Turing o Imitation Game). Més coneguts són els més moderns CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) que hem de superar per a demostrar a alguns serveis d’Internet que no som robots. Lofti Zadeh, pare dels sistemes difusos (Fuzzy Systems), va proposar el MIQ (The Machine IQ) per a mesurar el rendiment en una població de màquines, encara que únicament serveix per a comparar màquines d’un mateix període tecnològic. Açò ens porta a la segona pregunta: serem capaços d’establir un model per a mesurar la intel·ligència d’humans, animals i màquines de forma conjunta i integrada?

Aquest és un dels llibres que hem de llegir si estem cercant respostes a aquestes preguntes. No és un llibre divulgatiu ni de fàcil lectura. Està carregat de contingut tècnic i terminologia teòrica. Necessita d’uns coneixements mínims sobre el tema, però val la pena la seua lectura.

L’autor defineix el regne de la màquina (machine kingdom), generalització del regne animal que inclou l’Homo sapiens, els animals i les màquines, com el conjunt de tots els sistemes interactius, és a dir, amb sensors (entrades) i actuadors (eixides). Les fronteres entre les intel·ligències naturals (en humans i animals) i les artificials són cada vegada més borroses de manera que formen finalment un contínuum en el qual constantment apareixen nous híbrids entre aquestes. Necessitem noves eines que ens permeten treballar en les fronteres. Quan unes proves d’intel·ligència són validades per a un determinat grup, poden ser usades per a mesurar subjectes d’aquest grup, però la qüestió és si podem usar el test d’una disciplina en una altra. Sembla clar que no, almenys de forma directa i automàtica. Però podem avançar cap a açò.

I definit un regne únic que engloba tots els individus (agents) a analitzar ja podem intentar establir una psicometria universal, definida com l’anàlisi i desenvolupament d’eines de mesura per a l’avaluació de les característiques del comportament, incloent-hi les habilitats cognitives i els trets de personalitat. Aquestes eines han de treballar solament amb informació procedent de l’observació del comportament: de les entrades que rep i de les eixides que produeix. És per açò que són anomenades de caixa negra (black-box). En els humans hi ha diferents models per a representar els trets de personalitat (per exemple, The Big Five). I quant a les habilitats cognitives, aquestes no han de ser dependents de la cultura, per exemple. Però a més, hi ha trets innats i altres adquirits, confluint una certa proporció que és genètica i una altra part que és ambiental. Així, aquest és un dels aspectes clau si s’estudia la intel·ligència dels animals. La intel·ligència és la que ens permet abordar futurs problemes i no únicament una tasca concreta en l’actualitat. Per resumir, quines són aqueixes habilitats cognitives i trets de personalitat comunes a persones, animals i màquines que hem de mesurar?

Si volem que aquests instruments de mesura servisquen tant per a humans, animals, com per a màquines, han de tenir algunes característiques especials que no suposen un biaix en les mesures. Per exemple, hem de tenir en compte el llenguatge utilitzat, les interfícies i les recompenses i estímuls. En el llibre es planteja que aquests instruments han de ser no antropocèntrics, computacionals i significatius. Hi ha tres aspectes claus que ens ajudaran a fer les proves el més universals possibles: l’ús de diferents interfícies, els tests adaptatius segons anem obtenint major coneixement sobre l’agent que l’està fent i que siguen independents de la població sobre la qual s’aplica, de manera que funcionen sobre la totalitat del regne màquina. Si no podem usar les mateixes regles per a tots, almenys que puguem usar els mateixos principis per a construir totes les regles particulars. El que ens porta a una altra qüestió: quins són els criteris que hauria de complir una bateria única de proves d’intel·ligència?

La part nuclear del llibre s’aborda des de la visió algorítmica de la naturalesa i la cognició des d’una perspectiva computacional. Si podem representar els comportaments com algoritmes, aprofitarem la Algorithmic Information Theory (AIT) per a trobar respostes a algunes de les qüestions anteriorment plantejades. Apareix en aquest cas la noció de dificultat, i la seua quantificació (nombre de passos computacionals requerits), com l’embrió de la psicometria universal que cerquem. El C-test se’ns presenta com una primera aproximació per a abordar la subjectivitat de les proves psicomètriques, en els quals els ítems no són triats ad hoc i amb dificultats derivades de la seua aplicació a poblacions humanes.

Però, de moment, no aprofundim més en la qüestió. El llibre desenvolupa una exhaustiva explicació tècnica del tema. Aquesta ressenya no pretén desvetlar totes les respostes donades en el llibre, sinó plantejar les preguntes i motivar al lector perquè aborde la seua lectura. No se’n penedirà.

Faraón Llorens
Departament de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial
Universitat d’Alacant