Home » Libros (Page 2)

Category Archives: Libros

febrero 2020
M T W T F S S
« Jan    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
242526272829  

Las tecnologías de información y comunicación: con rumbo a la transformación digital en la Universidad de Guadalajara

Hoy se ha presentado en el marco de la FIL (Feria Internacional del Libro) de Guadalajara, en la jornada “Las TIC en las IES“, el libro Las tecnologías de información y comunicación: con rumbo a la transformación digital en la Universidad de Guadalajara, del que he tenido el privilegio de escribir un capítulo (Transformación Digital de las Universidades: fontanería al servicio de la filosofía).
Mi más sincera enhorabuena a la Universidad de Guadalajara por su trabajo en la mejora de su universidad a través de la transformación digital.

Las tecnologías de información y comunicación: con rumbo a la transformación digital en la Universidad de Guadalajara
Gutiérrez Díaz de León, L.A. (coordinador)
Universidad de Guadalajara
México, 2018

Documento

Web

Mitos y verdades del cerebro

Mitos y verdades del cerebro
Francisco Mora
Paidós (www.paidos.com)

https://www.planetadelibros.com/libro-mitos-y-verdades-del-cerebro/274292

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

Diez razones para borrar tus redes sociales de inmediato

Diez razones para borrar tus redes sociales de inmediato
Jaron Lanier
Debate (www.editorialdebate.com)

https://www.megustaleer.com/libros/diez-razones-para-borrar-tus-redes-sociales-de-inmediato/MES-104038

Enlaces de interés:
Página personal: http://www.jaronlanier.com/

Charla TED: “How we need to remake the internet”
https://www.ted.com/talks/jaron_lanier_how_we_need_to_remake_the_internet

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

Calmar la educación

Calmar la educación
Palabras para la acción

Asociación Educación Abierta
(www.educacionabierta.org)

Descargar el pdf

Hoy a las 19 h. se presenta el libro en la Fundación Giner de los Rios.

En defensa de la ilustración

En defensa de la ilustración.
Por la razón, la ciencia, el humanísmo y el progreso

Steven Pinker
Colección: Contextos
Paidós (www.paidos.com)

https://www.planetadelibros.com/libro-en-defensa-de-la-ilustracion/269398

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 446)
“La razón nos dice que la deliberación política resultaría más fructífera si tratara la gobernanza más como experimentación científica y menos como una competición de deportes extremos”

Presentación UNIVERSTIC 2017

Hoy se ha presentado el informe UNIVERSITIC 2017: análisis de las TIC en la Universidades Españolas (descargar pdf) en la sede de Crue Universidades Españolas.

Noticia

Palabras del presidente de Crue Universidades Españolas, D. Roberto Fernández, en la presentación de UNIVERSITIC 2017:

Palabras del secretario general de Universidades, D. José Manuel Pingarrón, en la presentación de UNIVERSITIC 2017:

El presidente de Crue-TIC y rector de la Universidad de Jaén, D. Juan Gómez Ortega, presenta las principales conclusiones del informe UniversiTIC 2017:

Todas las ediciones de este informe se pueden encontrar en:
http://www.crue.org/SitePages/Universitic.aspx
http://tic.crue.org/publicaciones/#universitic

Irresistible. ¿Quién nos ha convertido en yonquis tecnológicos?

Irresistible.
¿Quién nos ha convertido en yonquis tecnológicos?

Adam Alter
Colección: Contextos
Paidós (www.paidos.com)

https://www.planetadelibros.com/libro-irresistible/262243

Enlaces de interés:
http://adamalterauthor.com/

http://adamalterauthor.com/irresistible/

Charla TED: “Why our screens make us less happy”
https://www.ted.com/talks/adam_alter_why_our_screens_make_us_less_happy

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

Los ingredientes de las adicciones del comportamiento (o cómo diseñar una experiencia adictiva): objetivos, feedback, progreso, intensificación, suspense e interacción social.

¡Totalmente transferibles para diseñar experiencias de aprendizaje motivadoras!

(Página 259)
Ludificación: “una vez despojada de su fama pasajera y de su nombre tan en boga, su esencia no es más que una forma efectiva de diseñar experiencias”

Las emocionantes aventuras de Lovelace y Babbage

Las emocionantes aventuras de Lovelace y Babbage
Sydney Padua
Colección: Tecnología
Editorial UOC (www.editorialuoc.com)

http://www.editorialuoc.cat/las-emocionantes-aventuras-de-lovelace-y-babbage

Regalo de Txus Marco por moderar la mesa redonda “Formación universal en informática antes de la universidad” en JENUI 2018.
Muchísmas gracias. Es un gran regalo. No conocía el libro y me ha encantado.

Enlaces de interés:
Noticia de su publicación

http://sydneypadua.com/

Lovelace & Babbage

Vídeo: “The Thrilling Adventures of Lovelace & Babbage Author Sydney Padua in Conversation with Ryan Germick” https://www.youtube.com/watch?v=DPydQs7Gf7g

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página )
“”

La analogía. El motor del pensamiento

La analogía.
El motor del pensamiento

Douglas Hofstadter y Emmanuel Sander
Colección: Metatemas. Libros para pensar la ciencia
Tusquets Editores

https://www.planetadelibros.com/libro-la-analogia/265780

Enlaces de interés:
http://www.cogs.indiana.edu/people/profile.php?u=dughof

http://prelectur.stanford.edu/lecturers/hofstadter

Vídeo: “Analogy as the Core of Cognition”, Presidential Lecture, february 6, 2006. https://www.youtube.com/watch?v=n8m7lFQ3njk

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 471)
“Para vivir en este mundo, antes debemos confiar en nuestros juicios acerca de lo que es y de lo que no es probable que preocuparnos por disquisiciones sobre la validez lógica. Si un buen día a usted le viniera en gana rechazar toda conclusión inductiva sencillamente porque no obedecen a un razonamiento irrefutable, no le quedaría más remedio que dejar de pensar del todo, pues todo pensamiento, por pequeño, espontáneo o distraído que parezca, es resultado de este tipo de actividad mental sin validez lógica.”

(Página 593)
“Nos alegraría que los programas educacionales erradicaran su actual visión del conocimiento que se adquiere en la escuela, que lo presenta como independiente del conocimiento cotidiano.”
Conceptos cotidianos versus conceptos científicos: pag 593-598 (muy interesante)

(Página 606)
“El verdadero problema con la interfaz es que es una interfaz. Las interfaces se interponen. No quiero concentrar mis energías en una interfaz. Quiero concentrarme en el trabajo… No quiero verme a mí mismo como alguien que usa su ordenador sino como alguien que hace su trabajo.” (Donald Norman)

(Página 609)
“Es una curiosa vuelta de tuerca porque, durante la mayor parte de su corta existencia, los ordenadores usualmente fueron explicados usando analogías con fenómenos del mundo físico. Hoy está ocurriendo lo contrario, el mundo físico está siendo descrito mediante analogías a los fenómenos tecnológicos.”

(Página 756)
“Quisimos ofrecer una selección para ilustrar que los grandes avances de la física no se originan en los confines de unos prodigiosos actos de deducción matemática y manipulación formal de ecuaciones. Por el contrario, emergen como fruto de analogías intuidas por individuos que poseen el don de percibir la unidad allí donde los demás sólo ven diversidad. Estos están dotados de un aguzado instinto para detectar que dos fenómenos que parecen muy distintos a nivel superficial, son en realidad idénticos.”

A la recerca d’una psicometria universal

A la recerca d’una psicometria universal
Ressenya
The measure of all mind
Evaluating Natural and Artificial Intelligence
José Hernández-Orallo
Cambridge University Press
Cambridge, 2017.
553 pàgines
Cambridge University Press

Mètode
Revista de Difusió de la Investigació
www.metode.cat
Número 96. Hivern 2017
Pàgina 99

(versió llarga)

Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent (intelligent, smart, thinking, brainy…) és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle XX i principis del XXI. En l’actualitat qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent. No s’és res en aquests temps si no s’és intel·ligent. I qualsevol cosa pot qualificar-se d’intel·ligent: des de telèfons intel·ligents fins a la banca intel·ligent. La publicitat està fent un ús excessiu del terme i ens està marejant. Però, què és la intel·ligència? es pot mesurar la intel·ligència? les màquines poden ser intel·ligents? Ara son més necessaris que mai treballs rigorosos sobre la intel·ligència i la seua mesura, tant de la natural com de l’artificial. Per això em va alegrar trobar-me amb aquest llibre, que, encara que en principi semble pretensiós en el seu títol (all mind, i disculpeu-me, però sóc professor de lògica i per tant, per a mi, tot és tot, sense excepcions – quantificació universal -, i en el món real he vist pocs casos en els quals es puga aplicar, més encara si estem implicats els humans), és d’obligada lectura per a aquelles persones interessades a conèixer on ens portarà la intel·ligència artificial (IA).

La intel·ligència és un tret de la ment associat habitualment i de forma exclusiva als humans, per això la denominació d’animals racionals. Però ja fa anys que es va estendre el concepte als animals (no racionals?) i es va estudiar el seu comportament (psicologia comparada). Amb l’aparició dels primers ordinadors, aquesta facultat també es va traslladar a les màquines. Només cal recordar que al principi els ordinadors eren coneguts com a cervells electrònics (cerebros electrónicos). Per tot açò, el concepte d’intel·ligència és relliscós i difícil de definir. La cerca d’un únic tipus d’intel·ligència es va veure superat en el segle XX amb l’aparició de diferents teories psicològiques que advocaven per noves i múltiples intel·ligències. I en l’actualitat fins i tot es parla de la singularitat tecnològica i la superintel·ligència (qualsevol intel·lecte que excedisca l’acompliment cognitiu humà en pràcticament totes les àrees d’interès i capaç de millorar-se contínuament). Així, en aquest context ens sorgeix una primera pregunta: és possible un concepte unificat d’intel·ligència?

I sense una definició clara, normalitzada i àmpliament acceptada, el treball de mesurar-la es converteix en més complicat. Quan no disposem d’una definició precisa del que volem mesurar necessitem almenys fer ús d’una mesura pragmàtica. Els tests que ofereixen una única mitjana, el factor g (general intelligence) i el quocient intel·lectual (IQ – intelligence quotient), es queden curts davant l’extensió del concepte intel·ligència. Turing, quan els ordinadors eren encara més models computacionals teòrics que reals, va proposar una prova d’intel·ligència per a les màquines (Test de Turing o Imitation Game). Més coneguts són els més moderns CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) que hem de superar per a demostrar a alguns serveis d’Internet que no som robots. Lofti Zadeh, pare dels sistemes difusos (Fuzzy Systems), va proposar el MIQ (The Machine IQ) per a mesurar el rendiment en una població de màquines, encara que únicament serveix per a comparar màquines d’un mateix període tecnològic. Açò ens porta a la segona pregunta: serem capaços d’establir un model per a mesurar la intel·ligència d’humans, animals i màquines de forma conjunta i integrada?

Aquest és un dels llibres que hem de llegir si estem cercant respostes a aquestes preguntes. No és un llibre divulgatiu ni de fàcil lectura. Està carregat de contingut tècnic i terminologia teòrica. Necessita d’uns coneixements mínims sobre el tema, però val la pena la seua lectura.

L’autor defineix el regne de la màquina (machine kingdom), generalització del regne animal que inclou l’Homo sapiens, els animals i les màquines, com el conjunt de tots els sistemes interactius, és a dir, amb sensors (entrades) i actuadors (eixides). Les fronteres entre les intel·ligències naturals (en humans i animals) i les artificials són cada vegada més borroses de manera que formen finalment un contínuum en el qual constantment apareixen nous híbrids entre aquestes. Necessitem noves eines que ens permeten treballar en les fronteres. Quan unes proves d’intel·ligència són validades per a un determinat grup, poden ser usades per a mesurar subjectes d’aquest grup, però la qüestió és si podem usar el test d’una disciplina en una altra. Sembla clar que no, almenys de forma directa i automàtica. Però podem avançar cap a açò.

I definit un regne únic que engloba tots els individus (agents) a analitzar ja podem intentar establir una psicometria universal, definida com l’anàlisi i desenvolupament d’eines de mesura per a l’avaluació de les característiques del comportament, incloent-hi les habilitats cognitives i els trets de personalitat. Aquestes eines han de treballar solament amb informació procedent de l’observació del comportament: de les entrades que rep i de les eixides que produeix. És per açò que són anomenades de caixa negra (black-box). En els humans hi ha diferents models per a representar els trets de personalitat (per exemple, The Big Five). I quant a les habilitats cognitives, aquestes no han de ser dependents de la cultura, per exemple. Però a més, hi ha trets innats i altres adquirits, confluint una certa proporció que és genètica i una altra part que és ambiental. Així, aquest és un dels aspectes clau si s’estudia la intel·ligència dels animals. La intel·ligència és la que ens permet abordar futurs problemes i no únicament una tasca concreta en l’actualitat. Per resumir, quines són aqueixes habilitats cognitives i trets de personalitat comunes a persones, animals i màquines que hem de mesurar?

Si volem que aquests instruments de mesura servisquen tant per a humans, animals, com per a màquines, han de tenir algunes característiques especials que no suposen un biaix en les mesures. Per exemple, hem de tenir en compte el llenguatge utilitzat, les interfícies i les recompenses i estímuls. En el llibre es planteja que aquests instruments han de ser no antropocèntrics, computacionals i significatius. Hi ha tres aspectes claus que ens ajudaran a fer les proves el més universals possibles: l’ús de diferents interfícies, els tests adaptatius segons anem obtenint major coneixement sobre l’agent que l’està fent i que siguen independents de la població sobre la qual s’aplica, de manera que funcionen sobre la totalitat del regne màquina. Si no podem usar les mateixes regles per a tots, almenys que puguem usar els mateixos principis per a construir totes les regles particulars. El que ens porta a una altra qüestió: quins són els criteris que hauria de complir una bateria única de proves d’intel·ligència?

La part nuclear del llibre s’aborda des de la visió algorítmica de la naturalesa i la cognició des d’una perspectiva computacional. Si podem representar els comportaments com algoritmes, aprofitarem la Algorithmic Information Theory (AIT) per a trobar respostes a algunes de les qüestions anteriorment plantejades. Apareix en aquest cas la noció de dificultat, i la seua quantificació (nombre de passos computacionals requerits), com l’embrió de la psicometria universal que cerquem. El C-test se’ns presenta com una primera aproximació per a abordar la subjectivitat de les proves psicomètriques, en els quals els ítems no són triats ad hoc i amb dificultats derivades de la seua aplicació a poblacions humanes.

Però, de moment, no aprofundim més en la qüestió. El llibre desenvolupa una exhaustiva explicació tècnica del tema. Aquesta ressenya no pretén desvetlar totes les respostes donades en el llibre, sinó plantejar les preguntes i motivar al lector perquè aborde la seua lectura. No se’n penedirà.

Faraón Llorens
Departament de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial
Universitat d’Alacant