Models Educatius Flexibles
Faraón Llorens
Com respon la universitat als reptes actuals? Models i propostes
X Simposi CIDUI 2019
Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (www.cidui.org)
16 de maig de 2019
Campus Poblenou – Universitat Pompeu Fabra

Presentación:

Video:

Resumen:
La ponència pretén ser el punt de partida del debat sobre si la universitat, a través dels seus models actuals de formació, pot donar resposta als reptes que li demanda la societat digital. D’altra banda, vaig a fer cas a Abraham Lincoln quan deia que si disposara de sis hores per a tallar un arbre es passaria quatre afilant el destral. No es pot respondre si s’està a l’altura dels reptes si no determinem els reptes (afilar el destral). Ni podem fer un debat ric si no somiem sobre com hauria de ser un model educatiu flexible (tallar l’arbre). Així, la xarrada estarà estructurada en tres parts. Una primera per a afilar el destral, una segona en la qual tallaré l’arbre i una final per a llançar el debat.
Per a afilar el destral, faré una mica d’història, prendré impuls recolzant-me en els conceptes bàsics, per a finalment posar el focus en la transformació digital i en l’educació. El professor pot generar un entorn en el qual s’afavorisca l’aprenentatge, però en última instància ha de ser l’aprenent el que ha d’assumir un paper actiu. El paradigma actual d’educació, la docència de talla única, herència de l’era industrial i la fabricació en sèrie, no és vàlida per al món digital. I encara que la transformació digital és més que una injecció de tecnologia, comprendre com es comporten aquestes ens va a ajudar. Però les universitats no partim de zero, carreguem amb una llarga història, disposen de personal i espais ja operatius. Tenim els nostres vicis i les nostres virtuts.
Després de somiar com m’agradaria que fora la plataforma d’aprenentatge, faré un breu plantejament del projecte en el qual estem treballant, Smart System based on Adaptive Learning Itineraries. El nou paradigma formatiu per a la societat del coneixement ha de ser dissenyat per a maximitzar l’aprenentatge, fer un tractament personalitzat, estar basat en tasques, mesurant contínuament els assoliments obtinguts, amb una avaluació formativa i promovent la motivació intrínseca. La nova revolució de la tecnologia educativa vindrà de plataformes que reconeguen les necessitats d’aprenentatge de l’usuari i que adapten el seu avanç a un ritme personalitzat. Podem dir-li metafòricament docència líquida. Necessitem un disseny del procés docent i unes plataformes recol·lectores d’informació que alimenten els sistemes d’anàlisis de dades; i l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial al anàlisi de aquestes dades permetrà adaptar les activitats docents a les particularitats i al ritme de cada aprenent.
Finalment, per a donar pas al debat, deixaré plantejats els aspectes en els quals, al meu entendre, les universitats necessiten de major flexibilitat per a adaptar-se a la ràpida evolució dels temps actuals: continguts dels plans d’estudi, titulacions i perfils professionals; interacció amb els estudiants; actualització, tant pedagògica com a tecnològica, dels seus professors; plataformes dissenyades des del punt de vista de l’usuari; i normatives, senzilles, clares i breus, que doten de flexibilitat a tot el sistema.
La gran distància existent entre les tecnologies emergents i les metodologies docents provoca que els nous avanços tecnològics no tinguen fàcil la seua integració en els contextos i pràctiques metodològiques implantats en les nostres universitats. I que les tecnologies educatives madures i els mètodes educatius aplicats no responguen a les demandes de la societat ni al potencial transformador de la tecnologia per a la millora de l’aprenentatge. Serem capaços de tancar aquesta bretxa?