Home » Posts tagged 'innovación' (Page 2)

Tag Archives: innovación

octubre 2024
M T W T F S S
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Simposio de investigación en Educación Universitaria de la Informática (SIENUI)

Simposio de investigación en Educación Universitaria de la Informática (SIENUI)

22 y 23 de septiembre de 2021

VI Congreso Español de Informática (CEDI)
Málaga, del 22 al 24 de septiembre de 2021

L’impacte de la intel·ligència artificial a les empreses

L’impacte de la intel·ligència artificial a les empreses
Xavier Marcet
Papers de l’Observatori de la Indústria
Núm. 12 (pdf)
Generalitat de Catalunya
Departament d’Empresa i Coneixement
http://empresa.gencat.cat

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 11)
“La intel·ligència artificial està en un moment en què la polseguera deixa pas a propostes consistents de noves formes de fer negocis, de relacionar-se amb clients o de poder predir i poder prescriure moltes noves solucions.”

(Página 14)
“La seva lògica és posar màquines intel·ligents per potenciar les persones. Seran empreses d’humanitat augmentada.”

(Páginas 14-15)
“És per això que hom proposa un camí de 9 passos que ajudin a les empreses a fer una reflexió orientada a construir oportunitats singulars per a cadascuna d’elles:
1. Tenir un coneixement bàsic sobre intel·ligència artificial per poder-ne avaluar impacte i oportunitats.
2. Pensar en com la intel·ligència afectarà els clients.
3. Fer una primera definició del valor concret que pot tenir per a l’empresa la intel·ligència artificial.
4. Pensar en les dades de què hom disposa com empresa, sense dades fer intel·ligència artificial és possible però és molt més difícil.
5. Focalitzar-se en una solució d’intel·ligència artificial (o en el seu cas una solució convencional) que d’acord amb les dades i els problemes, aspiracions o necessitats sigui de valor per a l’empresa.
6. Desplegar la solució, constatant si cal una solució estandarditzada o bé cal una solució personalitzada.
7. Entrenar la solució d’intel·ligència artificial per obtenir uns resultats, afinats i fiables.
8. Pensar en termes de canvi organitzatiu, de com la nova solució requerirà canviar mentalitats de clients o de col·laboradors.
9. Avaluar el projecte d’introducció de la solució d’intel·ligència artificial en termes clàssics d’un projecte i comprovar que la tríada impacte – cost – temps és realment interessant.

Estic absolutament convençut que les preguntes que es proposen per acostar l’ús de la intel·ligència artificial a les empreses seran bones per a moltes empreses més enllà de si acaben usant solucions pròpiament d’intel·ligència artificial o solucions estadístiques o de business intelligence de les que ja disposen moltes empreses. El més important és entendre com les dades de què disposem ajuden a predir situacions i a prescriure millors decisions. La feina dels directius és prendre decisions. Si la intel·ligència artificial serveix per millorar la qualitat de la presa de les decisions, el management canviarà de forma substancial.”

Desafíos de las Universidades para su Transformación Digital. El poder de los datos y los algoritmos

Desafíos de las Universidades para su Transformación Digital.
El poder de los datos y los algoritmos

Foro LACLO
22 de octubre de 2020

XV Latin American Conference on Learning Technologies (LACLO 2020)
19-23 de octubre de 2020
Universidad Técnica Particular de Loja, Loja (Ecuador)

Transformación digital en la docencia

Transformación digital en la universidad
Universidad de Cádiz

Faraón Llorens Largo
Cátedra Santander-UA de Transformación Digital
Universidad de Alicante

Día: 3 y 4 de febrero de 2020
Hora: de 9 a 14 h.
Lugar: Salón de Grados de la Escuela Superior de Ingeniería

Martes 4 de febrero de 2020
Transformación digital en la docencia

  • Bienvenida y presentación del taller
  • Retos educativos derivados de la transformación digital de la sociedad (charla)
  • Consensuando los conceptos (preguntas y debate sobre la charla)
  • Preguntas e indicadores sobre tecnología educativa UCA (grupo pequeño 3-5)
  • Preguntas-indicadores sobre tecnología educativa UCA (consensuado) y comparativa internacional
  • Tecnologías disruptivas educativas (grupo pequeño 3-5)
  • Modelos educativos flexibles (charla)
  • Claves y ruta para la implantación en la UCA (grupo pequeño 3-5)
  • Tecnologías en educación: características deseables, efectos perversos (charla)
  • Conclusiones y clausura del taller

Transformación digital, ¿otro término de moda?

Transformación digital, ¿otro término de moda?
Faraón Llorens
Conferencia inaugural de la Jornada sobre la enseñanza de las estructuras: “Cómo mejorar aprendiendo de las experiencias y mirando al futuro”
Red de excelencia HORMIGONNET
29 de noviembre de 2019
Salón de grados de la Escuela Politécnica Superior
Universidad de Alicante

A Guide for Game-Design-Based Gamification

A Guide for Game-Design-Based Gamification
Francisco J. Gallego-Durán, Carlos J. Villagrá-Arnedo, Rosana Satorre-Cuerda, Patricia Compañ-Rosique, Rafael Molina-Carmona and Faraón Llorens-Largo
Informatics
ISSN: 2227-9709
Special Issue “Gamification and Advanced Technology to Enhance Motivation in Education”
Volume 6, issue 4
2019
https://www.mdpi.com/2227-9709/6/4/49

Abstract
Many researchers consider Gamification as a powerful way to improve education. Many studies show improvements with respect to traditional methodologies. Several educational strategies have also been combined with Gamification with interesting results. Interest is growing and evidence suggest Gamification has a promising future. However, there is a barrier preventing many researchers from properly understanding Gamification principles. Gamification focuses of engaging trainees in learning with same intensity that games engage players on playing. But only some very well designed games achieve this level of engagement. Designing truly entertaining games is a difficult task with a great artistic component. Although some studies have tried to clarify how Game Design produces fun, there is no scientific consensus. Well established knowledge on Game Design resides in sets of rules of thumb and good practices, based on empirical experience. Game industry professionals acquire this experience through practice. Most educators and researchers often overlook the need for such experience to successfully design Gamification. And so, many research papers focus on single game-elements like points, present non-gaming activities like questionnaires, design non-engaging activities or fail to comprehend the underlying principles on why their designs do not yield expected results. This work presents a rubric for educators and researchers to start working in Gamification without previous experience in Game Design. This rubric decomposes the continuous space of Game Design into a set of ten discrete characteristics. It is aimed at diminishing the entry barrier and helping to acquire initial experience with Game Design fundamentals. The main proposed uses are twofold: to analyse existing games or gamified activities gaining a better understanding of their strengths and weaknesses and to help in the design or improvement of activities. Focus is on Game Design characteristics rather than game elements, similarly to professional game designers. The goal is to help gaining experience towards designing successful Gamification environments. Presented rubric is based on our previous design experience, compared and contrasted with literature, and empirically tested with some example games and gamified activities.

Keywords
gamification; game design; rubric

The Game

The Game
Alessandro Baricco
ANAGRAMA (www.anagrama-ed.es)
Colección Argumentos

https://www.anagrama-ed.es/libro/argumentos/the-game/9788433964366/A_530

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 154)
“Puedo incluso arriesgarme a plasmar, para uso de todo el mundo, los rasgos genéticos de esa especie destinada a sobrevivir:
– un diseño agradable capaz de generar satisfacciones sensoriales;
– una estructura que remite al esquema elemental problema/solución repetido varias veces;
– poco tiempo entre cualquier problema y su solución;
– aumento progresivo de las dificultades de juego;
– inexistencia e ineficacia de la inmobilidad;
– aprendizaje dado por el juego y no por el estudio de abtractas instrucciones de uso;
– disfrute inmediato, sin preámbulos;
– tranquilizante exhibición de una puntuación después de determinados pasos.”

Y el aviso para el sitema educativo:
“Bueno, no se me ocurre nada más: pero tengo una noticia importante para todos vosotros: aparte de raras excepciones, si estáis haciendo algo que no tiene, por lo menos, la mitad de estas características, es que estáis haciendo algo que está muerto desde hace tiempo.
Estáis autorizados a poneros nerviosos.”

Por eso estoy investigando en la gamificación de la enseñanza en la universidad.

Siete claves para preparar a tu universidad para su transformación digital

Siete claves para preparar a tu universidad para su transformación digital
UniverSÍdad (www.universidadsi.es)
Faraón Llorens y Antonio Fernández
06/06/2019

Liderazgo, estrategia, gobierno, priorización, madurez, exploración y prototipado.

/…/
En resumen, atendiendo a Abraham Lincoln cuando decía que si dispusiera de seis horas para cortar un árbol se pasaría cuatro afilando el hacha, para estar en condiciones de aprovechar todo el potencial de las tecnologías digitales, las universidades deben estar preparadas y disponer de las herramientas y estructuras de gobierno que le permitan hacer realidad su estrategia transformadora. Estos siete pasos que proponemos no son secuenciales y algunos más que pasos los podemos considerar aspectos clave. Pero, en cualquier caso, consideramos que deben abordarse si una universidad se plantea seriamente abordar una estrategia transformadora. Estos pasos previos, sin embargo, ni son transformación digital ni la garantizan por si solos. Pero, en nuestra opinión, dan las claves necesarias para que una universidad esté en condiciones de diseñar su transformación digital. Antes de abordar la transformación digital, la universidad debe preguntarse:

¿El rector cree en la transformación digital?

¿La universidad tiene una visión compartida y una estrategia?

¿Dispone de estructuras gobierno de TI?

¿Se priorizan estratégicamente los proyectos de TI?

¿Hay una concepción integral de las TI?

¿La universidad dispone de espacios para la innovación?

¿Se desarrolla tecnología de acuerdo con metodologías ágiles?

Leer la entrada completa:
www.universidadsi.es/siete-claves-para-preparar-a-tu-universidad-para-su-transformacion-digital

Models educatius flexibles

Models Educatius Flexibles
Faraón Llorens
Com respon la universitat als reptes actuals? Models i propostes
X Simposi CIDUI 2019
Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (www.cidui.org)
16 de maig de 2019
Campus Poblenou – Universitat Pompeu Fabra

Presentación:

Video:

Resumen:
La ponència pretén ser el punt de partida del debat sobre si la universitat, a través dels seus models actuals de formació, pot donar resposta als reptes que li demanda la societat digital. D’altra banda, vaig a fer cas a Abraham Lincoln quan deia que si disposara de sis hores per a tallar un arbre es passaria quatre afilant el destral. No es pot respondre si s’està a l’altura dels reptes si no determinem els reptes (afilar el destral). Ni podem fer un debat ric si no somiem sobre com hauria de ser un model educatiu flexible (tallar l’arbre). Així, la xarrada estarà estructurada en tres parts. Una primera per a afilar el destral, una segona en la qual tallaré l’arbre i una final per a llançar el debat.
Per a afilar el destral, faré una mica d’història, prendré impuls recolzant-me en els conceptes bàsics, per a finalment posar el focus en la transformació digital i en l’educació. El professor pot generar un entorn en el qual s’afavorisca l’aprenentatge, però en última instància ha de ser l’aprenent el que ha d’assumir un paper actiu. El paradigma actual d’educació, la docència de talla única, herència de l’era industrial i la fabricació en sèrie, no és vàlida per al món digital. I encara que la transformació digital és més que una injecció de tecnologia, comprendre com es comporten aquestes ens va a ajudar. Però les universitats no partim de zero, carreguem amb una llarga història, disposen de personal i espais ja operatius. Tenim els nostres vicis i les nostres virtuts.
Després de somiar com m’agradaria que fora la plataforma d’aprenentatge, faré un breu plantejament del projecte en el qual estem treballant, Smart System based on Adaptive Learning Itineraries. El nou paradigma formatiu per a la societat del coneixement ha de ser dissenyat per a maximitzar l’aprenentatge, fer un tractament personalitzat, estar basat en tasques, mesurant contínuament els assoliments obtinguts, amb una avaluació formativa i promovent la motivació intrínseca. La nova revolució de la tecnologia educativa vindrà de plataformes que reconeguen les necessitats d’aprenentatge de l’usuari i que adapten el seu avanç a un ritme personalitzat. Podem dir-li metafòricament docència líquida. Necessitem un disseny del procés docent i unes plataformes recol·lectores d’informació que alimenten els sistemes d’anàlisis de dades; i l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial al anàlisi de aquestes dades permetrà adaptar les activitats docents a les particularitats i al ritme de cada aprenent.
Finalment, per a donar pas al debat, deixaré plantejats els aspectes en els quals, al meu entendre, les universitats necessiten de major flexibilitat per a adaptar-se a la ràpida evolució dels temps actuals: continguts dels plans d’estudi, titulacions i perfils professionals; interacció amb els estudiants; actualització, tant pedagògica com a tecnològica, dels seus professors; plataformes dissenyades des del punt de vista de l’usuari; i normatives, senzilles, clares i breus, que doten de flexibilitat a tot el sistema.
La gran distància existent entre les tecnologies emergents i les metodologies docents provoca que els nous avanços tecnològics no tinguen fàcil la seua integració en els contextos i pràctiques metodològiques implantats en les nostres universitats. I que les tecnologies educatives madures i els mètodes educatius aplicats no responguen a les demandes de la societat ni al potencial transformador de la tecnologia per a la millora de l’aprenentatge. Serem capaços de tancar aquesta bretxa?

Innovative Trends in Flipped Teaching and Adaptive Learning

Innovative Trends in Flipped Teaching and Adaptive Learning
María Luisa Sein-Echaluce, Ángel Fidalgo-Blanco and Francisco José García-Peñalvo
IGI Global
www.igi-global.com/book/innovative-trends-flipped-teaching-adaptive/214901

Understanding new educational innovations is essential for the improvement of the training and learning process. In order to effectively implement these new tools in the classroom, teachers and trainers need access to real-life cases in which these methods were successfully used.

Innovative Trends in Flipped Teaching and Adaptive Learning is a critical scholarly resource that examines current advances in educational innovation and presents cases that allow for the improvement of personalized and active learning. Featuring a wide range of topics such as higher education, teacher education, and learning strategies, this book is ideal for educators, instructional designers, academicians, researchers, and students.

Acceso al prefacio

Acceso a la tabla de contenidos ampliada

El libro Innovative Trends in Flipped Teaching and Adaptive Learning está formado por 11 capítulos donde se analizan dos tendencias actuales: Aula Invertida y Aprendizaje Personalizado.

Capítulo 11.
Smart Learning Model Based on Competences and Activities
Alberto Real-Fernandez, Faraón Llorens-Largo and Rafael Molina-Carmona
Universidad de Alicante, Spain

https://www.igi-global.com/chapter/smart-learning-model-based-on-competences-and-activities/227447

The educational environment we find in our current world does not look like it did some years ago. The learning process has become dynamic and continuous, mainly driven by the great evolution of technology, implying an inevitable change in education. It is a change that requires a complete digital transformation of education to change the teaching and learning process by means of information technologies. This is why, faced with the traditional one-size-fits-all learning, this chapter proposes an open, collaborative, flexible, and scalable adaptive learning model based on information technologies. Because current students need to be prepared for a lifelong formation, let them know they should assume a continuous cycle of learning, unlearning, and relearning. A model that aims to fulfill all the new learning needs emerged on this digital world. It lets the students develop a lifelong learning, where the concepts are updated and reinforced, and dynamically adapted to their learning needs and progress.