ir a la navegación

Jerarquía de necesidades tecnológicas de las universidades 1 junio 2018

Publicado por faraon en Actividades, CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, infografía, Prensa, reflexiones , añadir un comentario

Jerarquía de necesidades tecnológicas de las universidades
UniverSÍdad (www.universidadsi.es)
Faraón Llorens
01/06/2018


se debe mantener el esfuerzo de mantener la infraestructura TI necesaria y ofertar los servicios que permitan cumplir con la misión de la universidad. Hay que asegurarlo con una asignación suficiente de recursos, tanto económicos como de personal. Y poner especial énfasis en la seguridad de los sistemas informáticos y la protección de los datos. Formar parte de una comunidad, colaborar con otras universidades, compartir recursos y experiencias. Abrirnos a la sociedad y difundir todo el trabajo que se realiza en las universidades. La transparencia es lo que permitirá a las universidades su reconocimiento. Y la alineación de las TI y las estrategias universitarias nos llevará a la transformación

Leer la entrada completa:
www.universidadsi.es/jerarquia-de-necesidades-tecnologicas-de-las-universidades

ABPgame+ 2017-2018: presentacion final 29 mayo 2018

Publicado por faraon en Actividades, Innovación educativa, Videojuegos , añadir un comentario

Presentaciones finales (Presentación Proyectos ABP)
Ingeniería Multimedia
Curso 2017-2018
Viernes 25 de mayo de 2018
Salón de Actos de la EPS I a partir de las 11:00 h.

Este año contamos con la presencia de Jon Cortazar, coordinador del programa PlayStation Talents, que se encargará de actuar como publisher y proporcionará retroalimentación y consejos sobre los proyectos desarrollados. Por este motivo, la duración máxima de las presentaciones de los videojuegos será de 7 minutos.

El orden establecido para las presentaciones es el siguiente:
1.- SUNSET GAMES – Proyecto “Ancient Rise”
2.- CHAOTIC GAMES – Proyecto “3KSC”
3.- MOOSE NINJA – Proyecto “Fate Warriors”
4.- BIT BEAM – Proyecto “Thriving Colony”
5.- WASTED HORCHATA – Proyecto “X-Kating”
6.- SOCKET WAR – Proyecto “Age of Karts”
7.- TRAVELERS’ INN – Proyecto “Wizards & Warlocks”

Vídeo:

Premios TFG, TFM y Tesis Doctorales sobre Transformación Digital 3 mayo 2018

Publicado por faraon en Actividades, CatedraTD_UA, TFG-TFM , añadir un comentario

La Cátedra Santander-UA de Transformación Digital convoca anualmente los premios a los mejores trabajos en el ámbito de la transformación digital. Podrán concurrir al premio los trabajos finales de grado (TFG), máster (TFM) o tesis doctorales de la Universidad de Alicante, desarrollados y defendidos en el plazo establecido en la convocatoria. El objetivo principal de estos premios es la promoción y difusión de la actividad docente e investigadora sobre transformación digital.

Convocatoria 2018

Fechas convocatoria: desde el 3 de mayo hasta el 4 de junio (ambos inclusive)

Bases: (BOUA 2/05/2018)

Plantilla con la información a aportar (rtf) (pdf)

La analogía. El motor del pensamiento 1 mayo 2018

Publicado por faraon en Inteligencia artificial, Libros , añadir un comentario

La analogía.
El motor del pensamiento

Douglas Hofstadter y Emmanuel Sander
Colección: Metatemas. Libros para pensar la ciencia
Tusquets Editores

https://www.planetadelibros.com/libro-la-analogia/265780

Enlaces de interés:
http://www.cogs.indiana.edu/people/profile.php?u=dughof

http://prelectur.stanford.edu/lecturers/hofstadter

Vídeo: “Analogy as the Core of Cognition”, Presidential Lecture, february 6, 2006. https://www.youtube.com/watch?v=n8m7lFQ3njk

Frases entresacadas e ideas interesantes que puedo utilizar:

(Página 471)
“Para vivir en este mundo, antes debemos confiar en nuestros juicios acerca de lo que es y de lo que no es probable que preocuparnos por disquisiciones sobre la validez lógica. Si un buen día a usted le viniera en gana rechazar toda conclusión inductiva sencillamente porque no obedecen a un razonamiento irrefutable, no le quedaría más remedio que dejar de pensar del todo, pues todo pensamiento, por pequeño, espontáneo o distraído que parezca, es resultado de este tipo de actividad mental sin validez lógica.”

(Página 593)
“Nos alegraría que los programas educacionales erradicaran su actual visión del conocimiento que se adquiere en la escuela, que lo presenta como independiente del conocimiento cotidiano.”
Conceptos cotidianos versus conceptos científicos: pag 593-598 (muy interesante)

(Página 606)
“El verdadero problema con la interfaz es que es una interfaz. Las interfaces se interponen. No quiero concentrar mis energías en una interfaz. Quiero concentrarme en el trabajo… No quiero verme a mí mismo como alguien que usa su ordenador sino como alguien que hace su trabajo.” (Donald Norman)

(Página 609)
“Es una curiosa vuelta de tuerca porque, durante la mayor parte de su corta existencia, los ordenadores usualmente fueron explicados usando analogías con fenómenos del mundo físico. Hoy está ocurriendo lo contrario, el mundo físico está siendo descrito mediante analogías a los fenómenos tecnológicos.”

(Página 756)
“Quisimos ofrecer una selección para ilustrar que los grandes avances de la física no se originan en los confines de unos prodigiosos actos de deducción matemática y manipulación formal de ecuaciones. Por el contrario, emergen como fruto de analogías intuidas por individuos que poseen el don de percibir la unidad allí donde los demás sólo ven diversidad. Estos están dotados de un aguzado instinto para detectar que dos fenómenos que parecen muy distintos a nivel superficial, son en realidad idénticos.”

¿Qué es la transformación digital de las universidades? 25 abril 2018

Publicado por faraon en Actividades, CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Innovación educativa, Prensa, reflexiones , añadir un comentario

¿Qué es la transformación digital de las universidades?
UniverSÍdad (www.universidadsi.es)
Faraón Llorens
25/04/2018


aunque tenemos que pensar la universidad desde su integridad, podemos analizar separadamente la transformación digital del aprendizaje y la transformación digital de la investigación, las dos misiones principales de la universidad. Y como para cumplir los compromisos de docencia e investigación debemos sustentarnos en la organización (recursos, procesos, información y personas), también analizaremos la transformación digital de la gestión universitaria. Esta última es en la que muchas veces se pone el foco, ya que la informática empezó a implantarse en la gestión y es la que más desarrollada está, y al hablar de digitalización pensamos únicamente en la administración electrónica. Pero si hablamos de verdadera transformación de las universidades, no podemos obviar la transformación de sus negocios nucleares: la formación (trasmisión del conocimiento) y la investigación (generación del conocimiento)

Leer la entrada completa:
www.universidadsi.es/que-es-la-transformacion-digital-de-las-universidades/

La digitalización de la Universidad: de la fontanería a la filosofía 18 abril 2018

Publicado por faraon en CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Prensa , añadir un comentario

La digitalización de la Universidad: de la fontanería a la filosofía
Agustina Piedrabuena
16 de abril de 2018
Agenda Pública

http://agendapublica.elperiodico.com/la-digitalizacion-de-la-universidad-de-la-fontaneria-a-la-filosofia

“Faraón Llorens, profesor de la Universidad de Alicante y miembro asociado de la cátedra Unesco de Gestión y Política Uni­versitaria, aportó en la Cruetic celebrada en Toledo en 2015 una reflexión que me pareció muy ilustrativa acerca del papel y la evolución de las Tecnologías de la Información en la universidad: el equilibrio entre fontanería y filosofía. Sus departamentos de Informática deben dar el salto a los niveles estratégicos de la organización, sin descuidar en el trance las infraestructuras, los sistemas y las redes. La sociedad nos demanda una ampliación del campo de juego, incorporando nuevos conocimientos, nuevos procesos y más actores al acto educativo. El éxito en la transformación digital universitaria residirá, entre otras cosas, en la medida en que doten de mayor visibilidad, autoridad y estatus a las áreas de Informática para que puedan convertirse en las verdaderas estrategas tecnológicas.”

Transformación Digital en las Instituciones de Educación Superior 12 abril 2018

Publicado por faraon en Actividades, CatedraTD_UA, Gobierno de las TI, Innovación educativa , añadir un comentario

Transformación Digital en las Instituciones de Educación Superior
Faraón Llorens
Cátedra Santander-UA de Transformación Digital

Día Virtual Conferencia TICAL2018 y II Encuentro Latinoamericano de eCiencia
12 de abril de 2018
https://eventos.redclara.net/indico/event/863/overview

Presentación:
– En evento RedCLARA (pdf).
– En RUA (http://hdl.handle.net/10045/74895).

ABPgame+ 2017-2018: presentaciones hito 3 29 marzo 2018

Publicado por faraon en Actividades, Innovación educativa, Videojuegos , añadir un comentario

Presentaciones Hito 3 (Presentación Proyectos ABP)
Ingeniería Multimedia
Curso 2017-2018
Martes 27 de marzo de 2018
Salón de Actos de la EPS I a partir de las 15:00 h.

Vídeo:

Designing Effective eLearning Infographic 28 marzo 2018

Publicado por faraon en infografía, Innovación educativa , añadir un comentario

Designing Effective eLearning Infographic
Posted on March 21, 2018

Organizations adopt different project management techniques, instructional design models, and visual design principles to create eLearning solutions.

The changing tastes of learners, falling attention spans of learners, and the shift towards learning on mobile devices have brought a significant change in the way eLearning is designed and delivered.

Learners choose to access smaller learning nuggets ‘on-the-go’ and this in tandem has fueled the growth of video-based learning and dedicated mobile learning apps.

In this infographic, we have distilled the best practices to be followed when working on an eLearning project. Do read and share your insights on how to execute and deliver an eLearning project successfully.

Via: blog.originlearning.com

Designing Effective eLearning Infographic
Find more education infographics on e-Learning Infographics

A la recerca d’una psicometria universal 26 marzo 2018

Publicado por faraon en Inteligencia artificial, Libros , añadir un comentario

A la recerca d’una psicometria universal
Ressenya
The measure of all mind
Evaluating Natural and Artificial Intelligence
José Hernández-Orallo
Cambridge University Press
Cambridge, 2017.
553 pàgines
Cambridge University Press

Mètode
Revista de Difusió de la Investigació
www.metode.cat
Número 96. Hivern 2017
Pàgina 99

(versió llarga)

Malgrat ser un dels tòpics més importants de la ciència, el qualificatiu intel·ligent (intelligent, smart, thinking, brainy…) és possiblement el terme més sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle XX i principis del XXI. En l’actualitat qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel·ligent. No s’és res en aquests temps si no s’és intel·ligent. I qualsevol cosa pot qualificar-se d’intel·ligent: des de telèfons intel·ligents fins a la banca intel·ligent. La publicitat està fent un ús excessiu del terme i ens està marejant. Però, què és la intel·ligència? es pot mesurar la intel·ligència? les màquines poden ser intel·ligents? Ara son més necessaris que mai treballs rigorosos sobre la intel·ligència i la seua mesura, tant de la natural com de l’artificial. Per això em va alegrar trobar-me amb aquest llibre, que, encara que en principi semble pretensiós en el seu títol (all mind, i disculpeu-me, però sóc professor de lògica i per tant, per a mi, tot és tot, sense excepcions – quantificació universal -, i en el món real he vist pocs casos en els quals es puga aplicar, més encara si estem implicats els humans), és d’obligada lectura per a aquelles persones interessades a conèixer on ens portarà la intel·ligència artificial (IA).

La intel·ligència és un tret de la ment associat habitualment i de forma exclusiva als humans, per això la denominació d’animals racionals. Però ja fa anys que es va estendre el concepte als animals (no racionals?) i es va estudiar el seu comportament (psicologia comparada). Amb l’aparició dels primers ordinadors, aquesta facultat també es va traslladar a les màquines. Només cal recordar que al principi els ordinadors eren coneguts com a cervells electrònics (cerebros electrónicos). Per tot açò, el concepte d’intel·ligència és relliscós i difícil de definir. La cerca d’un únic tipus d’intel·ligència es va veure superat en el segle XX amb l’aparició de diferents teories psicològiques que advocaven per noves i múltiples intel·ligències. I en l’actualitat fins i tot es parla de la singularitat tecnològica i la superintel·ligència (qualsevol intel·lecte que excedisca l’acompliment cognitiu humà en pràcticament totes les àrees d’interès i capaç de millorar-se contínuament). Així, en aquest context ens sorgeix una primera pregunta: és possible un concepte unificat d’intel·ligència?

I sense una definició clara, normalitzada i àmpliament acceptada, el treball de mesurar-la es converteix en més complicat. Quan no disposem d’una definició precisa del que volem mesurar necessitem almenys fer ús d’una mesura pragmàtica. Els tests que ofereixen una única mitjana, el factor g (general intelligence) i el quocient intel·lectual (IQ – intelligence quotient), es queden curts davant l’extensió del concepte intel·ligència. Turing, quan els ordinadors eren encara més models computacionals teòrics que reals, va proposar una prova d’intel·ligència per a les màquines (Test de Turing o Imitation Game). Més coneguts són els més moderns CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) que hem de superar per a demostrar a alguns serveis d’Internet que no som robots. Lofti Zadeh, pare dels sistemes difusos (Fuzzy Systems), va proposar el MIQ (The Machine IQ) per a mesurar el rendiment en una població de màquines, encara que únicament serveix per a comparar màquines d’un mateix període tecnològic. Açò ens porta a la segona pregunta: serem capaços d’establir un model per a mesurar la intel·ligència d’humans, animals i màquines de forma conjunta i integrada?

Aquest és un dels llibres que hem de llegir si estem cercant respostes a aquestes preguntes. No és un llibre divulgatiu ni de fàcil lectura. Està carregat de contingut tècnic i terminologia teòrica. Necessita d’uns coneixements mínims sobre el tema, però val la pena la seua lectura.

L’autor defineix el regne de la màquina (machine kingdom), generalització del regne animal que inclou l’Homo sapiens, els animals i les màquines, com el conjunt de tots els sistemes interactius, és a dir, amb sensors (entrades) i actuadors (eixides). Les fronteres entre les intel·ligències naturals (en humans i animals) i les artificials són cada vegada més borroses de manera que formen finalment un contínuum en el qual constantment apareixen nous híbrids entre aquestes. Necessitem noves eines que ens permeten treballar en les fronteres. Quan unes proves d’intel·ligència són validades per a un determinat grup, poden ser usades per a mesurar subjectes d’aquest grup, però la qüestió és si podem usar el test d’una disciplina en una altra. Sembla clar que no, almenys de forma directa i automàtica. Però podem avançar cap a açò.

I definit un regne únic que engloba tots els individus (agents) a analitzar ja podem intentar establir una psicometria universal, definida com l’anàlisi i desenvolupament d’eines de mesura per a l’avaluació de les característiques del comportament, incloent-hi les habilitats cognitives i els trets de personalitat. Aquestes eines han de treballar solament amb informació procedent de l’observació del comportament: de les entrades que rep i de les eixides que produeix. És per açò que són anomenades de caixa negra (black-box). En els humans hi ha diferents models per a representar els trets de personalitat (per exemple, The Big Five). I quant a les habilitats cognitives, aquestes no han de ser dependents de la cultura, per exemple. Però a més, hi ha trets innats i altres adquirits, confluint una certa proporció que és genètica i una altra part que és ambiental. Així, aquest és un dels aspectes clau si s’estudia la intel·ligència dels animals. La intel·ligència és la que ens permet abordar futurs problemes i no únicament una tasca concreta en l’actualitat. Per resumir, quines són aqueixes habilitats cognitives i trets de personalitat comunes a persones, animals i màquines que hem de mesurar?

Si volem que aquests instruments de mesura servisquen tant per a humans, animals, com per a màquines, han de tenir algunes característiques especials que no suposen un biaix en les mesures. Per exemple, hem de tenir en compte el llenguatge utilitzat, les interfícies i les recompenses i estímuls. En el llibre es planteja que aquests instruments han de ser no antropocèntrics, computacionals i significatius. Hi ha tres aspectes claus que ens ajudaran a fer les proves el més universals possibles: l’ús de diferents interfícies, els tests adaptatius segons anem obtenint major coneixement sobre l’agent que l’està fent i que siguen independents de la població sobre la qual s’aplica, de manera que funcionen sobre la totalitat del regne màquina. Si no podem usar les mateixes regles per a tots, almenys que puguem usar els mateixos principis per a construir totes les regles particulars. El que ens porta a una altra qüestió: quins són els criteris que hauria de complir una bateria única de proves d’intel·ligència?

La part nuclear del llibre s’aborda des de la visió algorítmica de la naturalesa i la cognició des d’una perspectiva computacional. Si podem representar els comportaments com algoritmes, aprofitarem la Algorithmic Information Theory (AIT) per a trobar respostes a algunes de les qüestions anteriorment plantejades. Apareix en aquest cas la noció de dificultat, i la seua quantificació (nombre de passos computacionals requerits), com l’embrió de la psicometria universal que cerquem. El C-test se’ns presenta com una primera aproximació per a abordar la subjectivitat de les proves psicomètriques, en els quals els ítems no són triats ad hoc i amb dificultats derivades de la seua aplicació a poblacions humanes.

Però, de moment, no aprofundim més en la qüestió. El llibre desenvolupa una exhaustiva explicació tècnica del tema. Aquesta ressenya no pretén desvetlar totes les respostes donades en el llibre, sinó plantejar les preguntes i motivar al lector perquè aborde la seua lectura. No se’n penedirà.

Faraón Llorens
Departament de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial
Universitat d’Alacant